activitat 5:

distribució dels músics :

VIOLINS I: 10 músics VIOLINS II: 8 músics VIOLES: 6 músics
VIOLONCELS: 5 músics
CONTRABAIXOS: 3 músics
FLAUTES TRAVESSERES: 2 músics OBOÈS: 2 músics CLARINTES: 2 músics
FAGOTS: 2 músics
TROMPES: 3 músics
TROMPETES: 2 músics
PERCUSSIÓ: 1 músic
PIANO: 1 músic

biografia del director:

Nacido en Barcelona, en el seno de una familia de músicos, se tituló en el Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona en las especialidades de Clarinete, Solfeo, Armonía, Composición, Instrumentación y Dirección de Orquesta. Paralelamente, cursó estudios de Derecho en la Universidad de Barcelona. Amplió los estudios de Dirección de Orquesta en Inglaterra, siguiendo los cursos impartidos por George Hurst, jefe del Departamento de Dirección de la Royal Academy of Music de Londres. Así mismo, trabajó también en Inglaterra, entre otros, con Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni y Michael Rose.

Activitat 4:

-fa forma de 3 temps.


-marca una figura de 4 temps.


forma de 2 temps.


-fa forma de 12 temps

activitat 3:

la tasca del director consisteix en:
-Modelar el temps:La música existeix en el temps, i s'ha de tallar, modelar i remodelar el temps fins que, com una estàtua, agafi vida. El director és com un escultor que treballa amb una matèria.
Concertar:L'habilitat per obtenir un equilibri orquestral satisfactori depèn del coneixement dels instruments, la seva tècnica, la seva amplitud de registre, els seus límitis, el seu color característic. El director ha de conèixer tots els matisos sonors i saber com es poden obtenir.
Comunicar:El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona.

activitat 2:

1-.A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.
barroc: piano, 2 violes, 5 violins, 1 flauta, 1 oboé, 1 trompeta, 1contrabaix, 2 violoncels.
classicisme: 14 violins, 4 violoncels, 8 violes, 4 contrabaixos, 2 fagots, 2 trompetes, 2 oboès, 2 trompes, 2 flautes, 2 timbals.
romanticisme: 20 violins, 12 violes, 12 violoncels, 10 contrabaixos, 4 fagots, 3 trombons, 3 trompetes, 1 tuba, 3 oboès, 4 clarinets, 4 trompes, 2 flautes i 1 picolo, 2 arpes, precusió
segle XX (modern period): 12 primers violins, 14 segons violins, 12 violes, 10 violoncels, 8 contrabaixos, 1 tuba, 3 trombons, 4 fagots, 4 oboès, 4 clarinets, 4 timbals, 2 falutes i 1 picolo, 4 trompes, 1 arpa i percussió.

2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període?
classicisme:els fagots, trompes, timbals.
romanticisme :trombons, tubes, clarinets, picolo, percussió i l'arpa.
segle XX :cap instrument nou.

3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?

En el periòde romantic, perque hi havia un gran nombre de instruments.

4.Qui realitzava abans les tasques de direcció dels músics?

ho feia el concertino.

activitat 1:

corda:la corda es troba a la part de davant de la orquestre.
els solistes es posen a davant a la dreta.

vent fusta:es situen radera dels instruments de corda i els solistes es posen al mitx dels instruments de vent fusta.

vent metall:se situen radera dels instruments de vent fusta.

percusió: estan al radera de tot, ja que son els mes sorollosos.

activitat inicial

La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra. Els colors que donen els diferents instruments, sols o en les infinites combinacions fan de l'orquestra la paleta musical.
Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall.
La suma de personalitats: com en els bons equips, cada integrant aporta les seves qualitats.
L'instrument que no es cansa: al estar format per molts músics.

historia del palau

-el palau de la musica esta ubicat al carrer sant pere, barcelona.
-el palau va ser construit al 1908 per el arquitecte lluis domenech i montaner.
-Els propietaris sempre han estat l'Orfeó Català.
-La inspiració en la naturalesa amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
- L'ús de la línia corbada i l'asimetria.
- Hi ha també una tendència a la estilització dels motius.
- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.

el palau de la musica

modernisme catala i obres 1

metropolis!

la transformació

hi ha dos cansons,una per representa a la dona real, i l'altre per representa a la maquina que s'està posant en marxa.
la musica que representa a la dona es trista i l'altre que representa a la maquina és rapida.

la mort

en aquest fragment hi ha una musica fluixa ja que el tema es la mort.

les maquines

en aquest fragment la musica va amb concordancia amb les maquines.

els nens i maria

musica dolça i tranquila ja que en aquesta escena es veu a maria cuidant els nens.

la llum

en aquest fragment es pot beure com n'es dexlendora la ciutat de metropolis.

la pelicula de metropolis

-Personatges de la pel·lícula;

-Fritz Lang (el director)-> Va ser un home molt evolucionat ja que va ser capaç de crear una pel·lícula muda captant la atenció dels espectadors.

- Metròpolis (la ciutat)-> Era una ciutat irreal perquè els obrers, al ser classe inferior, vivien a sota de la ciutat i els que tenien més diners a dalt d'ells.

- Maria (la protagonista)-> Fa el paper d'una dona molt lluitadora pels drets dels obrers i les injustícies.

- Rotwang (el científic)-> Fa el paper d'un home perdut, boig.. per una dona que estimava, i intenta crear un robot per sentir que la té, tot i ser molt llest per crear aquests invents.

- Freder (el protagonista)-> Fa un paper d'un home que viu molt bé i no es dona conta de les injusticies que pateixen els obrers.

- John Fredersen (el pare)-> Fa el paper d'un home que desconfia de tothom, fins i tot del seu fill.

- El robot-> "Fa el paper" d'una dona maligne, una mica boja.. i el que vol aconseguir, que al final no ho aconsegeix, és intentar destruir a Maria (la protagonista).

Ennio Morricone

Ennio Morricone nació a Roma, Italia el 10 de noviembre de 1928 es un compositor italiano de música de cine. Es uno de los compositores más prolíficos con aproximadamente unas 300 bandas sonoras a lo largo de cinco décadas.

Nino Rota

Nino Rota nació a Milà el 3 de diciembre de 1911 y murió en Roma el 10 de abril de 1979, fue un compositor italiano especialmente conocido por su trabajo como compositor de música para películas, de entre las cuales hay que destacar El Padrino además de un buen puñado de colaboraciones con el director italiano Federico Fellini.

Michael Nyman

Michael Nyman nació en Londres el 23 de marzo de 1944 es un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotógrafo y cineasta británico. Es sobre todo conocido por las bandas sonoras que escribió durante su larga colaboración con el cineasta británico Peter Greenaway. Su popularidad se disparó después de componer la banda sonora de la galardonada película de Jane Campion El piano que no fue nominada a Oscar a pesar de haberlo sido por la Academia Británica y para el Globo de Oro.

Hans Zimmer

Hans Zimmer nació a Fráncfort, Alemania el 12 de septiembre de 1957se un compositor de bandas sonoras cinematográficas, pionero en la integración de música electrónica y arreglos orquestales tradicionales.

James Horner

James Horner nació el 14 de agosto de 1953 a Los Angeles, California es un compositor de cine estatunidenc nominado nueve veces por Oscar, consiguiendo dos por Titanic. Se lo distingue para su integración de elementos corales y electrónicos en muchas de sus bandas sonoras, y para el uso frecuente de elementos musicales irlandeses celta tradicionales.