Enrico Nicola Mancini

conocido como Henry Mancini 16 de abril de 1924 - Los Ángeles 14 de junio de 1994 fue un músico estatunidenc, conocido por sus composiciones de bandas sonoras tales como La Pantera Rosa o Hatari!, con piezas tan geniales como Baby elephant walk, que se hicieron muy célebres.

Elmer Bernstein

Elmer Bernstein nació en Nueva York, Estados Unidos, 4 de abril de 1922 y murió en Ojai, California, el 18 de agosto de 2004 es un compositor de cine norteamericano, ganador del Mellar el año 1967 para|por Thoroughly Modern Millie. Fue un piansta súper dotado, se va especiatitzar en los westerns y fue nominado multitud de ocasiones.

Maurice Jarre

Maurice Jarre nació en Lyon en 1924 y murió en Los Ángeles en el 2009, fue un compositor de cine francés conocido sobre todo para poner música en las películas de David Lean, Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), y Pasaje en la India (1984). Las tres bandas sonoras ganaron uno Mellar.

Miklós Rózsa

Miklós Rózsa nació en Budapest, Hungría el 19 de abril de 1907 y vano mroir en Los Ángeles, California, Estados Unidos, 27 de julio de 1995 es un compositor de música de cine. su salto definitivo a la consagración se produjo en el film Spellbound, dirigida en 1945 para|por Alfred Hitchcock, trabajo que le reportó uno Mellar de la Academia. De nuevo alcanzaría este galardón en 1947 por|para la música para En Double Life, de George Cukor. Rózsa puso música en unos 100 filmes a lo largo de casi 40 años.

Bernard Herrmann

Bernard Herrmann nació en Nueva York el 29 de junio de 1911 y murió en Hollywood el 24 de diciembre de 1975, fue un compositor estatunidenc de música de cine. Su debut lo hizo gracias a Orson Welles con Ciutadà Kane y su colaboración más conocida y continua fue con Alfred Hitchcock. Va ser nominado al Mellar en 5 ocasiones, ganándolo únicamente para|por El hombre que vendió su alma (1941).

alfred newman

Va nèixer el 17 de marzo de 1901, New Haven, Connecticut,Estas Unidos y murió el 17 de febrero de 1970 en Los Àngeles, California, Estats Unitsva ser un compositor norteamericano de música de cine y uno de los más importantes. Además fue el autor de al sintonía de la 20th Century Fox.

Max Steiner

Maximilian Raoul Walter Steiner, conocido como Max Steiner (Viena, 10 de mayo de 1888 - Viena, 28 de diciembrede 1971) fue un compositor austriaco de música de cine, considerado junto con Victor Young y Alfred Newman, como el padre del sinfonismo clásico estadounidense. Es curioso observar como de los diez compositores más destacados de dicha época, sólo dos son estadounidenses; esto repercutirá en los motivos musicales de las composiciones, siendo claramente música tardorromántica y basada en los cánones establecidos por los compositores.

king kong

activitat 4:

1-.Com és la música en la primera escena: diegètica o incidental?

es digetica

2-.A quin músic correspon la peça que interpreten en l'escena?. Busca informació sobre aquest músic
El músic és Count Basie,pianista de jazz i especialment de swing.

3-.Quin instrument figura com a instrument solista?

la guitarra espanyola

4-.Anomena altres instruments que hi apareguin i classifica'ls per famílies

vent: la trompeta; corda; contrabaix

5-.El ball que interpreten els nois s'anomena Liny Hop. Busca informació sobre aquest ball.

es un estil de ball per parellas,que el van popularitzar cap al 1920 com una derivacio del xarleston.

6-.Quina pulsació té la música

te un ritme bastant rapid.

7-.Per què canvia la música a la meitat de l'escena? Quina pulsació té la nova música que sona?

perque benen els nazis,la nova musica es mes lenta.

activitat 3:

1-.Quina funció té el silenci del principi de l'escena?
Té la funció de de donar com un aspecte de tranquilitat de que està ella sola

2-.Per què creus que el compositor Bernard Herrmann tria els violins per a acompanyar aquesta seqüència?

Perquè els violins són un tipus d'instrument que donen molt força

3-.Quin tipus de plans predominen en el moment que apareix la música? Canvia el ritme de l'escena? Per què?
I predominen el Primer pla, pla Detall, pla Americà,Si, per donar més tensió

4-.Descriu els plans picats i contrapicats que apareixen en tota l'escena i explica quina funció tenen

Un pla picat és quan l'home està matan,pla contrapicat quan ella s'aixeca de la taula,tenen la funcio dedonar un enfocament determinat.

5-.Quins plans corresponen al del desguàs de la dutxa del final de l'escena? Amb què fa paral·lelisme el director? Per què?

Corresponen al Primer pla. El director fa paral·lelisme amb la vida.

musica incidental:

És la música que serveix per a realçar una escena, o bé per a influir en l'espectador, sense anar lligada a una font sonora en l'escena, com per exemple una música que sona mentre el protagonista està caminant per un desert.

MÚSICA DIEGÈTICA

És la música que sembla sorgir d'una font sonora que es troba present en l'escena i que té un sentit en la narració. Per exemple, un personatge que canta o una orquestra que toca en una festa.

tipus de plans

JOHANN SEBASTIAN BACH

Va néixer al 1685 i va morir al 1750 d'origen alemny va ser un organista i compositor de música Barroca va ser memebre de una familía de músics. Les seves obres es consideren el cim de al música Barroca, les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica, en destaquen més de dues-centes obres.


obres:
cantates religoses i profanes
motets
suites
sonates
l'art de la fuga
concerts per a instruments

oratori:

obres per a instruments sols

obres per a orquestra

GEORG FRIEDRICH HÄENDEL

Va nèixer el 1685 i va morir al 1795 va ser un compositor d'origen Alemany, posteriorment nacionalitzat anglès. Va ser un compositor del Barroc britànic, la seva obra més coneguda és El Messies, tìpica de l'època nadalenca. Va influir en els compositors Hyden, Mozart i Beethoven.
Va ocupar el càrrec de direector musical de la Royal Academy of Music

obres:
Almira
Ricardo Primo
Giove in Argo

música aquàtica

música pels reials focs artificials

El messies

Antonio Lucio Vivaldi



(Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra amb més enregistraments en disc, de la història.



(Italià)

2on moviment de la primavera

3er MOVIEMENT DE LA PRIMAVERA

QÜESTIONS DELS INSTRUMNETS DEL BARROC

- Com es diu el nou tipus de flauta del barroc?
S'anomena Traverso.
- Característica històrica del oboè
És un dels instruments més antics que produeixen so amb una doble llengüeta composta per dues canyes, antigamnet s'anomenava Bombrada o Chalemie, en el Renaixement existeixen diversos tipus de Bombardas: Nicolo, Bassanelli,.....
- Quina funció tenien els instruments de vent- metall a l'Edat Mitjana?
En l'Edat Mitjana el instruments de vent metall tenien la funció d'anunciar alarmes i realitzar trucades en les ciutats.
- En quina època s'estableix l'orquestra?
La orquestra apreixerà en el Barroc i serà en el Renaixement quan es començerán a composar obres per als diferents tipus d'agrupacions.

J.S. BACH (FUGA BWV 565)

VIOLÍ STRADUVARIUS

ELS INSTRUMENTS DEL BARROC

NIGEL KENNEDY VIVALDI




caracteristiques:
- Generalització dels instruments de teclat
- Gran importància als instruments de corda
- L'orgue i el clavicembàl acompanyen l'orquestra amb el "baix continu"
- El virtuosisme, perfeció en l'interpretació
- S'aniran afegint instruments de vent en l'orquestra
- També s'afegeixen les timbales

ELS CLAROBSCURS DEL BARROC

el martiri de sant mateu:

el barroc va ser una epoca molt fosca en la qual la esglesia hi tenia molta influencia.

Te una imatge central, tots miran cap a un mateix punt, al centre hi ha un punt de llum, tots estan com aspantats, es tot amb colors foscos excepte els dos personatges centrals.

la catedral de toledo:

Es una catedral Es un retaula amb molt detalls, està ple de detalls perquè sigui lo maxim precis possible.
Té mola decoració amb metarials cars , senyal de poder.

Les formes musicals del barroc

Concerto grosso: Composició musical creada per A. Corelli el la qual hi ha un petit grup de d'instruments solistes (concertino) que s'alterna amb la resta de l'orquestra (ripiendo). El moment en què intervenen tots alhora (concertino més ripiendo) s'anomena tutti.

Concerto solista: Composició musical en la qual trobem un instrument solista que s'alterna amb l'orquestra. Aquesta composició està escrita perquè el solista tingui un alt grau de virtuosisme.

Suite: Està formada per una succesió de danses populars que van alternant un moviment ràpid i un altre de lent. Aquestes danses poden ser: minuet, polonesa, sarabanda, giga, etc.Sonata

barroca: Originàriament no significava una forma de composició, sinó que senzillament era una indicació perquè una obra fos sonada, és a dir, tocada per instruments. L'origen de la sonata barroca el trobem en la suite i constava de l'alternança de moviments ràpids i lents. Aquestes composicions estaven escrites per a un, dos o tres instruments.

Fuga: Composició instrumental o vocal polifònica basada en la imitació. Consta de dues a quatre línies melòdiques (veus). Una veu exposa un tema principal (subjecte), que s'anirà repetint successivament en les altres veus.

motet

és la peça musical polifònica composta a partir d'un text religiós en llatí.

villancet

Etn els segles XV i XVI definia una forma de poesia integrada per una forma de poesia integrada per una tornada que alternava amb una o més estrifes. El repertori inclou elements cortesans, populars i religiosos. Les primeres grans col·leccions són els cançoners, especialment el Cancionero musical de palacio i el cançoner del Duc de Calàbria o d'Uppsala. Contenen peces polifòniques a tres i quatre veus amb acompanyament instrumental de Juan del Encina i Francisco Millán, entre d'altres.

madrigal

Neix de les cançons populars italianes polifòniques (la frottola, la canzonetta, la villanella...), composicions en les quals la veu superior interpreta la melodia i les altres tres l'acompanyen. Els madrigals sorgeixen de la poesia renaixentista que cultiva imatges de natura, plena d'enunciats romàntics i fins i tot eròtics, des de Petrarca i Boccaccio (amb el seu Decameró) fins a Sacchetti i Soldanieri, i fins i tot els Contes de Canterbury de Chaucer. La seva estructura era de dues o tres estrofes i una tornada que s'harmonitzaven a dues i tres veus.